El Museu Romàntic Can Llopis: Història de l’Edifici

El Museu Romàntic de Sitges, situat avui dia en el bell mig de la nostra vila, fou en principi una edificació pensada com a residència d’ús familiar i fou ideada pel qui era el propietari dels terrenys i un dels grans hisendats del Sitges d’aquells anys: Josep Bonaventura Falç, descendent de la coneguda família Falç de baix a mar.

La primera notícia que tenim de la possible urbanització d’aquelles terres la tenim en la sol·licitud del mateix Josep a l’Ajuntament, datada el 27 de gener de 1792 perquè examini el seu projecte i l’autoritzi, així com, que els tres carrers resultants de la urbanització siguin anomenats de Sant Josep, Sant Bonaventura (els seus Sants) i de Sant Gaudenci, aquest perquè una relíquia del cos del mateix Sant s’havia d’instal·lar en una de les cases d’aquell nou sector, que anys més tard correspondria a l’actual casa Casamiglia tot just al costat de la casa on residí durant molts anys el mestre Antoni Vigó. Així d’aquesta manera s’assegurava fer la seva nova casa just en la cruïlla dels tres carrers, i, d’aquesta manera, també s’assegurava la llum i l’escalfor del sol en temps de fred i la ventilació en ple estiu, ja que al matí el sol donaria a la façana principal, a migdia a la lateral del carrer de Sant Josep i a les llargues tardes d’estiu, just a la part posterior de l’edifici, just a la galeria i a l’ampli jardí que aniria en aquell lloc. 

A l’arxiu familiar de la casa Falç-Dalmau es conservà el que seria el primer planell de la ¨casa nova¨ tal com l’anomenava Josep Bonaventura, el darrer descendent amb el nom de la família Falç. Un plànol anònim, amb el perfil de la façana principal i la disposició de les tres plantes de la casa mes la llegenda a cadascuna d’elles.

A banda i banda de la porta principal dues finestres grans per donar claror. La de la dreta per la que seria les cavallerisses i cambra del mosso d’estable, avui dia recepció del Museu. I la de l’esquerra per donar llum al celler.

Espais del Museu Romàntic de Sitges / Museus de Sitges

Seguint amb el planell a la planta anomenada A, a més de l’entrada al quarto del mosso a un costat i del celler a l’altra, hi haurà la cuina i menjador pel servei i a sota el rebost, la carbonera i el dipòsit de llenya. Del vestíbul de l’entrada partirà la gran escala que portarà al pis principal. 

A la planta B, el pis principal o noble amb estances com diverses alcoves amb lligador i salons annexes. 

A la planta C o segon pis, accés directe per una escala interior cap a un petit rebedor, saleta i alcoves i a la part posterior, és a dir, de cara al jardí, menjador, cuina i lavabo.

Tot això ens mena a la clara conclusió que el segon pis era per a fer la vida ordinària i en canvi, al primer pis, on a més hi havia l’estudi i biblioteca de Josep Bonaventura, per la vida més “glamurosa”, o sigui des de rebre visites, tertúlies, partides de cartes, festes, etc.

En dita ¨casa nova¨, no hi havia previst segons el planell cap mena d’oratori o capella, per bé que l’actual oratori del Museu del pis noble fou afegida el 1837 pel canonge Manuel Llopis i Ribera segons concessió del Papa Gregori XVI, molt probablement al lloc on hi hauria hagut un petit estudi o despatxet.

El cas és que Josep Bonaventura Falç i la seva muller Nora continuaven residint a la casa Falç a baix a mar i la dita ¨casa nova¨ era aprofitada a les darreries del segle XVIII per donar-hi festes, recepcions, etc. Alhora que continuava la seva decoració, com ara les pintures murals que es feren en aquells temps al pis noble amb motius bíblics, anomenades ¨grisalles¨. I al mateix temps que continuava entrant alguna que altra peça nova de mobiliari.

Diverses dependències del Museu Romàntic de Sitges / Foto: Jordi lsern,

Però en el seu cap, Josep Bonaventura ja amb cinquanta anys, edat que començava a ser avançada per l’època, comença a adonar-se de les dificultats de viure en un casalot tan gran, i alhora tant fred en els mesos d´hivern i decidirà finalment de proposar-li al seu cosí germà, i en aquell moment, notari de la Vila, Manuel Llopis Falç, el traspàs en forma de permuta i part de venda de la seva casa nova. 

L’acord fou celebrat el 16 de juny de 1801 i consistia en el bescanvi de la dita casa nova per dues cases pairals del carrer de l’Aigua i un pati del carrer Sant Bonaventura que els Llopis posseïen, més set mil lliures per equivalència de preu amb la casa de Josep Bonaventura Falç.

Tot i això, Manuel Llopis moriria el 12 de març de 1802, a la seva casa del carrer de l’Aigua nou mesos després de formalitzar el traspàs de vivendes entre els dos cosins, prova que delata que tot i la burocràcia encara va trigar un temps a formalitzar-se l’acord entre les dues famílies.

Serà el nou notari de Sitges i fill de l’anterior, Manuel Llopis Falç, és a dir, Bernadí Llopis i Ribera qui molt probablement a partir de 1803 aprox. i, ja que no hi ha cap document que avui ho pugui acreditar, qui comenci una nova nissaga familiar a la dita ¨casa nova¨: la nissaga Llopis que al llarg de més de 125 anys habitarà en aquell lloc. Serà Manuel Llopis de Cassades qui, en morir el 1935 cedirà la casa a la Generalitat de Catalunya amb la condició com a usufructuaria del segon pis de Josefina Llopis que ho serà fins al seu traspàs a principis dels anys setanta.

Diverses dependències del Museu Romàntic de Sitges / Foto: Jordi lsern,

Un bagatge extens de dues de les famílies benestants més importants en la història moderna de la nostra Vila i que desembocaran amb la creació el 1948 i posterior ampliació el 1950 amb les sales de diorames i el 1972 amb la col·lecció de nines de Lola Anglada del nostre estimat Museu Romàntic de Sitges, amb el cent per cent d’ADN sitgetà a les seves entranyes.

Bibliografia

Carbonell i Gener, Josep.¨Siete ensayos de historia suburense¨. Sitges: Impremta L’Eco de Sitges, 1961. 287 p.

Carbonell i Gener, Josep. ¨Sitges la reial¨. Sitges: Impremta L’Eco de Sitges, 1965. 456 p.

Carbonell i Gener, Josep. ¨Don Josep Bonaventura Falç i el context històric de la seva època¨. Sitges: Impremta L’Eco de Sitges, 1976. 407 p.

MuseuObert: Museu Romàntic Can Llopis (Museus de Sitges). En línia: https://www.museuobert.cat/ca/museu-romantic-can-llopis

MuseuObert: Can Faç de Mar (Museus de Sitges). En línia: https://www.museuobert.cat/ca/can-falc-de-mar

Sebastià Giménez i Mirabent, Guia i Atenció al Visitant dels Museus de Sitges

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: