La col·lecció arqueològica del Museu del Cau Ferrat

Dins del Cau Ferrat trobem una fantàstica col·lecció arqueològica provinent de les excavacions de Puig des Molins a Eivissa. La col·lecció, feta per Santiago Rusiñol,  és molt estimada pels guies de la casa que mai deixem que passi desapareguda als visitants i la potenciem perquè som coneixedors de la importància que té.

Rusiñol col·leccionista

La faceta de col·leccionista de Santiago Rusiñol va constituir la primera projecció pública de l’artista i el perfil que, juntament amb la de la seva dedicació al culte de l’art, el va definir amb més precisió.

Detall de la col·lecció arqueològica. Alabastrons
Museu del Cau Ferrat, Sitges. Col. Santiago Rusiñol

El col·leccionisme va esdevenir un dels perfils més característics a la seva personalitat d’artista total fins a la fi dels seus dies. La col·lecció arqueològica va ser de les últimes en entrar a formar part del Cau Ferrat. Rusiñol, realment va ser un malalt del col·leccionisme “és una malaltia inguarible, que dura tota la vida“, deia sempre. Ell mateix va escriure una vegada que “els col·leccionistes són els drapaires dels records”.

La col·lecció d’art de Santiago Rusiñol, constituïda en tres etapes, va viure la darrera d’elles al primer terç del segle XX. Quan Rusiñol es fa gran, i torna a viure a Barcelona, és quan entra a formar part del Cau Ferrat aquesta col·lecció d’arqueologia preromana, romana i púnica procedent de les excavacions del Puig des Molins. Etapa en què el Cau Ferrat passa de ser casa a museu particular i el seu propietari arriba a estendre targetes per autoritzar visites en absència seva.

Sala del Brollador amb les vitrines de la col·lecció arqueològica del Cau Ferrat

Quan Rusiñol porta la col·lecció al Cau Ferrat, és una època en la qual els arqueòlegs catalans estaven basant la proposta de país en els ideals clàssics. D’aquesta manera, aquells catalans interessants per l’arqueologia mostraren el Mediterrani antic com la mesura per determinar l’ètica i l’estètica de la societat catalana. En aquest context, es van iniciar, per exemple, les excavacions d’Empúries. Rusiñol sentia preocupació perquè sabia que a Catalunya no hi havia lleis que protegissin el patrimoni. A través del col·leccionisme, creia que salvaguardant tot aquell patrimoni ajudaria a escriure la història d’alguna manera.

La col·lecció d’arqueologia de Puig des Molins la trobem a l’anomenada Sala del Brollador, i segurament, es tracta del lloc més privilegiat de la casa, obert al mar, allà on Rusiñol passava més hores i la volia tenir a prop per contemplar-la. La col·lecció d’arqueologia del Cau Ferrat està formada per peces de materials diversos encara que el que més crida l’atenció al visitant són els objectes de vidre preromà i romà, sobretot els diferents tipus d’ungüentaris, alabastrons i balsameres, peces cares destinades a un sector de la població benestant. El total de peces procedents d’Eivissa són, exactament, entre peces de vidre, metall i ceràmica dos-centes cinquanta-cinc.

Que és Puig des Molins?

Puig des Molins és la necròpoli més extensa i millor conservada de tot el món. És la principal necròpoli púnica del Mediterrani i per això,  va ser inclosa en la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO. Amb més de tres mil tombes, va ser el cementeri de la ciutat d’Eivissa durant tota l’antiguitat. La necròpoli va arribar a ocupar uns 50.000 m² d’extensió. L’element més abundant i característic del jaciment són els hipogeus púnics, que consten d’un pou rectangular d’accés i cambra subterrània, generalment de forma quadrangular. No obstant això, el cementiri va continuar utilitzant-se en època romana des del segle I al V dC, i també posteriorment, durant els segles VI i VII dC.

Imatge de la necròpoli de Puig des Molins (Eivissa)

A principis del segle XX van començar les campanyes arqueològiques en bona part per engrossir grans col·leccions d’intel·lectuals com aquesta de Santiago Rusiñol.

Santiago Rusiñol, engrescat pel seu amic caricaturista Josep Costa conegut com a “Picarol”, decideix viatjar a Eivissa. A l’illa escriurà i pintarà però el seu veritable propòsit era el fer una col·lecció arqueològica pel seu Cau Ferrat.

Presentació de la col·lecció arqueològica del Cau Ferrat, a càrrec de Pere Izquierdo (Museus de Sitges)

Santiago Rusiñol escriu durant la seva estada a Eivissa.

Rusiñol escriurà un total de set articles. Hi ha un titulat “Els excavadors” que a mi particularment sempre m’ha resultat molt simpàtic perquè està escrit amb molta ironia, tal com m’imagino que era ell.

Rusiñol, descriu les tres “famílies” d’excavadors arqueològics que, segons ell, “podien trobar-se, per aquell temps, en tots els llocs”. Rusiñol ens explica que estan els col·leccionistes, com ell mateix, que “són els que encara trien; els que estan en el primer grau de la deliciosa mania de recollir les coses velles, i els qui les volen senceres”.

Després està la família dels escarbadors o “gratadors” com deia ell, els que realment excaven: “són de tal manera que no poden sortir a passejar si no van mirant el sòl per a descobrir fragments de ceràmica. A vegades es paren pel camí, colpegen amb el bastó, i diuen: “Aquí hi ha tombes”. No poden veure un abeurador que no els sembli una tomba; no poden veure brillar un tros de llauna que no els sembli una moneda”.

Finalment, segons ens explica Rusiñol, estan els arqueòlegs que “ho volen tot trencat, trossejat, barrejat; no volen objectes, sinó indicis”. Per a l’arqueòleg, el principal “és deduir, endevinar. Si li donessin un objecte que tothom sabés el que és, li agradaria fer-lo miques per a ser ell només qui ho endevinés i ho reconstruís. Només veu el que veu perquè ho expliquen els llibres o per a poder escriure’ls ell mateix.”

Rusiñol era un apassionat del col·leccionisme. Això d’excavar amb pic i pala no era per ell, el món de l’arqueologia el va agafar massa gran, potser si hagués estat més jove, s’hauria atrevit, no ho sé.

Sempre m’ha cridat l’atenció la fotografia que acompanya aquest escrit. En ella podem veure a Rusiñol mirant com els excavadors treballen, no m’atreveixo a dir arqueòlegs, perquè segurament no ho eren. M’imagino que Rusiñol s’ho mira tranquil·lament assegut tot esperant que troben aquells homes. Al seu costat, a la seva esquerra observant l’escena, es troba el seu amic Josep Costa “Picarol”’, que va ser qui el va engrescar en tota aquesta aventura de l’arqueologia.                                               

Rusiñol i Josep Costa a Puig des Molins (Eivissa), 1913

D’aquells textos, escrits per Rusiñol durant les seves estances a l’illa d’Eivissa, alguns van veure la llum el 1913 en l’espai que Rusiñol tenia reservat com “Glossari” en L’Esquella de la Torratxa i que solia signar com Xarau. Concretament, el 28 de febrer de 1913 publica “Iviça”, el 7 de març “La badía”, el 14 de març ”’L’Illa interior”, el 21 de març “Els escavadors”, el 4 d’abril “Els murs d’Iviça”, el 18 d’abril “Els ivicencs”, i tancant la sèrie de textos subtitulats “L’Illa blanca” i dedicats a Eivissa, el 18 de juliol va publicar”’Catalans a Iviça”.

Rusiñol va dedicar unes gloses a l’arqueologia:

El que escriu ha vist escavar i fins ha escavat an aquesta necrópolis, i en la pràctica s’ha fet càrrec que no hi ha res més interessant que registrar aquestes calaixeres, aquests baguls i arquimeses, on hi guarvdaven els objectes que més havien estimat aquells homes que fa mils d’anys que haurien de dormir en aqueixes tombes

Crèdits fotogràfics

© Arxiu Fotogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges
© Foto necròpoli: pàgina Ministerio de Cultura y Deportes. Gobierno de España.
En línia: https://cutt.ly/hsyZEvC
© Foto Rusiñol excavant: Revista Serra d’Or, any 2007, número 568

Bibliografia

Capellà, P.; Galmés, A. (coords.) (2014):  Arts i naturalesa. Biologia i simbolisme a la Barcelona del 1900. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona.
Cuesta, M. (2020): ‘Rusiñol i Prats, Santiago’. A: Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera. Eivissa: Consell d’Eivissa.
Rusiñol, S. (1999): Des de les Illes. Edició de Margarida Casacuberta. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Rusiñol, S. (1913): ‘Glosari: L’illa interior’. A: L’Esquella de la Torratxa, núm. 1786 (21 març), p. 201-202.

Anna Viadel, Guia i Atenció al Públic dels Museus de Sitges

One thought on “La col·lecció arqueològica del Museu del Cau Ferrat

  1. Em permeto discrepar de la identificació del personatge a l’esquerra de Rusiñol a la foto que publiqueu. El personatgel no és Josep Costa “Picarol” ni se l’hi assembla físicament. A més Costa no va acompanyar Rusiñol en aquesta estada a Eivissa. Per aquest motiu quan vam publicar aquesta fotografia a la p. 132 del volum “La vida” a La pintura de Santiago Rusiñol. Obra completa (2004) ens vam estar de posar el nom de Josep Costa a peu de foto.

    Tal i com molt bé ha explicat el director del Cau en funcions, Pere Izquierdo, al recent youtube de Dim Digital 2020 les peces arqueològiques eivissenques del Cau Ferrat provenen no només del Puig des Molins sinó també de la Cova des Culleram i de l’Illa Plana.

    Mercedes Palau-Ribes > El 19 may 2020, a las 10:29, Museus de Sitges: el Blog escribió: > >

    Liked by 1 person

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: